El prejudici racial perd terreny

L’esclavitud va ser abolida fa 143 anys i la segregació a les escoles públiques el 1954, però no ha desaparegut dels patrons culturals de moltes persones. L’aversió a la pigmentació fosca respon a causes molt complexes. El racisme emparentat amb el Ku Klux Klan va ser eradicat als Estats Units fa quaranta anys, però el racisme cultural i inconscient encara existeix. Pel racisme ultra, l’americà de veritat procedeix de Gran Bretanya o del nord d’Europa, és blanc i protestant. Bob Schieffer, periodista de la cadena televisiva CBS ja va dir que “falta molt per la igualtat, però el camí recorregut és molt important”.
Una enquesta suggereix que l’índex de vots favorables a Obama pujaria set punts si el candidat fos blanc. Un terç dels electors del Partit Demòcrata confessa percepcions negatives sobre la població negra per considerar-la procliu a la peresa, la violència i la irresponsabilitat.
L’equip de Barack Obama no descarta l’efecte Bradley, associat al nom de Tom Bradley, alcalde negre de Los Ángeles, que va perdre el càrrec després d’haver liderat totes les enquestes prèvies a les eleccions. El que va passar és que molts ciutadans van mentir als enquestadors per no admetre davant seu els prejudicis racials, manifestats en canvi, a les urnes. Informes psicològics calculen que el 90% dels blancs nord-americans té més associacions positives amb els blancs, més americans, que amb els negres.
El periodista M A Bastenier elaborà una interessant col·lecció de votants d’Obama:
1. Els que genuïnament han superat la categorització político-racial
2. La totalitat dels negres
3. Els blancs que prefereixen votar-lo encara amb més convicció perquè és negre
4. Els que haurien votat a Hillary Clinton perquè és una dona
5. Els hispans que encara recorden d’on van venir
6: Els que sense tenir res a veure amb els anteriors han cursat estudis suficients per avergonyir-se de que Sarah Palin pugui ser un dia presidenta
7. Els que creuen que en realitat és blanc
8. Els negres que floten en una nova racialitat política, com Collin Powell
Tots aquests veuen el Barack Obama que volen veure. Estats Units ha canviat. I els blancs emparentats amb la intolerància perden terreny.

Panoràmica

Les eleccions del 4 de novembre als Estats Units poden marcar nous camins de futur. Barack Obama ofereix un creixent perfil presidencial i va esquivant un obstacle rere l’altre sense causar desperfectes a la seva imatge, mentre que John McCain no aconsegueix agafar la velocitat necessària per aconseguir a Obama ni deixar de cometre errors insignificants que poden arribar a ser rellevants.
Els quatre debats entre els candidats a la presidència i la vicepresidència dels Estats Units ja s’han fet, i Obama els ha aprofitat per fer créixer l’avantatge respecte McCain. Debat rere debat, el candidat republicà va apareixent cada vegada més com una figura del passat: per la seva edat, pel seu estil, per la seva vinculació amb l’Administració Bush i pel seu erràtic comportament durant la campanya. Les seves carències físiques, motivades per la seva reclusió al Vietnam, l’han convertit en una figura encarcarada i robòtica, incapaç de transmetre sensacions que no siguin la duresa del seu rostre. Contràriament, el talent del candidat demòcrata rau en la naturalitat dels seus actes. Es veu tranquil i segur d’ell mateix, manté el to i és convincent.
Si barregem tot això, el resultat pot ser més decebedor pel candidat republicà que pel demòcrata. Als electors els queda poc per tancar l’enfrontament.