Entrevista a Carmen Alarcón, del bloc "Nación Latina"

- Ha influido la raza en la elección de Obama?
Claramente, ya que la elección se ha enfocado en un tema de raza. Aún así, creo que Obama no va a hacer nada concreto para mejorar la vida de los colectivos que tienen problemas en Estados Unidos por culpa de eso que llaman raza, pero tampoco va a hacer nada contra ellos.

- ¿Por qué Barack Obama obtuvo tantos votos hispanos?
Una de las razones por la cual Barack Obama ha obtenido tantos votos inmigrantes, no solo hispanos, es porque propuso adelantar una reforma migratoria en el primer año de su mandato, además de no estar de acuerdo con las redadas masivas que el gobierno republicano de Bush ha llevado a cabo en el ultimo año. Un claro ejemplo es que el voto hispano aumentó entre las elecciones del 2004 y las de este año. El voto afroamericano también creció, mientras que le voto blanco decreció.

- ¿Barack Obama va a cumplir las promesas que hizo durante la campaña electoral?
Como la mayoría de políticos, creo que no va a cumplir todas sus promesas electorales (además, siendo realistas es imposible), pero al menos la forma de hacer las cosas va a cambiar con respecto a la anterior administración. O al menos eso espera todo el mundo.

- ¿Cree que Barack Obama ha elegido un equipo demasiado heterogéneo?
Los nombramientos de Obama reflejan su visión de designar a personas altamente competentes y con experiencia y no necesariamente agentes de cambio. El presidente electo ha reconocido que en momentos de inestabilidad él debe demostrar su estabilidad. Una manera de hacerlo es escoger un gabinete que satisfaga al centro del electorado americano. Por eso mismo ha dicho que la visión de cambio vendrá de él directamente y será implementada por sus designados. Al anunciar este equipo Obama ha demostrado que acepta visiones fuertes y diferentes a las suyas. Además es capaz de trabajar con antiguos rivales y asegura que el cambio será cauteloso y gradual.

- ¿Cree que Barack Obama dará un giro a las relaciones de Estados Unidos con España?
La respuesta es si. Obama pretende tener buena relación con España, entre otros motivos, porque Bush no tenía buena relación con el presidente del gobierno José Luis Rodríguez Zapatero. Además, el presidente electo tiene asesores que plantean una actitud diferente, más abierta, más colaboradora hacia el mundo. Su idea es que mientras más beligerante sea la actitud de Estados Unidos, más lo será la de los líderes extranjeros
Obama apuntó a un cambio en tono y en actitud de los Estados Unidos hacia el mundo. Un país que seguirá defendiendo sus intereses, pero que buscará ampliar sus aliados en el mundo para hacerlo

Gràcies Carmen.

Els Estats Units estrenen president

La capital dels Estats Units, seu del govern federal, va ser l’escenari d’una festa històrica el passat dia 20, quan Barack Hussein Obama va jurar el seu càrrec sobre l’escalinata del Capitoli davant de dos milions de testimonis presencials. El demòcrata ja figura com el 44è president dels Estats Units. El pèssim record deixat per George Bush, unint a la gesta d’haver elegit el premi president negre de la història van fer de l’acte un moment especial.
Des d’una tribuna col·locada a la façana oest del Capitoli, el primer president afroamericà va col·locar la seva mà esquerra sobre la mateixa Bíblia que utilitzà Abraham Lincoln el 1861 i pronuncià la fórmula reservada per aquestes ocasions davant del president del Tribunal Suprem.
Després del jurament, Obama va recórrer els tres quilòmetres i mig que separen el Capitoli de la Casa Blanca a bord d’un cotxe blindat creat especialment per a l’ocasió.
El discurs del nou president es va centrar en els grans reptes que els Estats Units han d’afrontar en un futur immediat: la crisi econòmica, dues guerres i la pèrdua de prestigi americà. Per aquest camí aniran les primeres mesures del flamant president dels Estats Units, que ja tenia previst firmar diverses ordres executives pel tancament de Guantánamo, probablement relacionades amb la prohibició de la tortura. També havia convocat reunions amb els seus equips d’economia i seguretat per executar diverses iniciatives relacionades amb la crisi financera, la guerra de Gaza, el replegament de les tropes a l’Iraq i el reforç a l’Afganistan.

La ciutat blindada
La capital dels Estats Units ha viscut una jornada històrica, no només per la presa de possessió de Barack Obama, sinó per la major operació de seguretat de la història del país.
Els responsables de la seguretat de la cerimònia temien per la simple possibilitat que pogués succeir-li alguna cosa a Obama. Per això es van posar en funcionament un seguit de mesures sense precedents perquè tot anés tal com estava previst.
A la matinada del gran dia, 20.000 agents van començar a muntar el gran dispositiu de seguretat. Tancaren els carrers que envolten el National Mall i la zona de la desfilada presidencial. Durant tot el matí, cotxes de policia van patrullar pel centre de la ciutat. A mig matí van haver de tancar l’accés a la zona central del Mall perquè ja no hi havia cabia més gent.
Durant tot el matí, helicòpters i avionetes van sobrevolar la ciutat per garantir la seguretat de la cerimònia; 32.000 soldats estaven de servei per actuar immediatament en cas que es registrés algun incident. Per unes hores, Washington va esdevenir una ciutat blindada.

Reformes a la keynesiana

Sens dubte Estats Units haurà d’afrontar un repte econòmic sense precedents. Barack Obama ha proposat actuar des de tres fronts força ressentits, creant un pla de reactivació que combina inversions i incentius, un altre per frenar el desplomament del sector immobiliari, i per últim, la modernització dels sistema de supervisió financera. El pensament keynesià es troba darrere dels plans d’Obama per rescatar l’economia.
El primer pilar d’acció del demòcrata es recolzarà en un pla valorat en 775.000 milions de dòlars. Aquesta quantitat anirà repartida entre inversions en infraestructures, energies renovables i educació i salut. Una altra porció del pastís anirà a parar als estats amb problemes financers. La resta es mobilitzarà en concepte d’incentius fiscals a individus i empreses.
D’altra banda, l’equip econòmic del president electe està dissenyant un pla per salvar al sector immobiliari de la crisi. L’objectiu principal és contenir l’onada de desnonaments i la caiguda del valor de l’habitatge. Els recursos s’obtindrien del fons d’estabilitat financera.
El tercer pilar del pla és reforçar el sistema de supervisió del mercat financer per evitar abusos. Això es pretén aconseguir mitjançant una modernització de la legislació i una consolidació de les agències reguladores perquè els inversors recuperin la confiança envers els mercats.
A continuació, alguns dels punts claus del programa econòmic extrets d’una entrevista realitzada a Barack Obama:
- Pla de rescat: tots els diners han d’emprar-se en la creació de llocs de treball i en estabilitzar l’economia.
- Atur: pot arribar a ser molt alt. Per això mateix es volen crear llocs de treball.
-Impostos: el 95% de les famílies treballadores tindrà un respir fiscal amb retallades selectives.
- Habitatge: contra la caiguda del seu valor cal evitar més “execucions” hipotecàries.
- G-20: actualitzar tot el sistema per fer front a les necessitats del segle XXI.
- Dèficit: es vol començar a invertir la tendència.
- Sistema financer: reformar completament el marc regulador. A més, s’ha d’aconseguir que el crèdit torni a circular.
- Iniciativa privada: no caldrà una intervenció del govern a llarg termini, però ara mateix és necessària.
- Energia: es necessiten fonts alternatives, eficiència i independència energètica.
- Educació i sanitat: millorar la cobertura i els costos sanitaris i del sistema educatiu.

Susan Rice, nova ambaixadora dels Estats Units a l’ONU

Susan Elizabeth Rice va néixer el 17 de novembre de 1964 a la capital dels Estats Units, filla d’Emmett Rice, membre dels Consell de governadors de la Reserva Federal, i de Lois Dickson Fitt, experta en educació.
Rice estudià a la National Cathedral School, escola de secundària on es formen les poderoses nissagues de Washington. A la Universitat d’Stanford va conèixer el seu marit, Ian Cameron, un canadenc que és productor executiu d’ABC News. Després de llicenciar-se, Rice va obtenir la beca Rodhes, amb la qual estudià un màster i un doctorat en relacions internacionals a la Universitat d’Oxford.
És una dona menuda però dura i enèrgica. Té la reputació de parlar francament, de manera directa i rotunda, però també de ser ràpida en les connexions polítiques.
Rice treballà durant vuit anys a la Casa Blanca i al Departament d’Estat durant el mandat del president Clinton i fou membre de l’Oficina de Seguretat Nacional, primer com a directora d’organitzacions internacionals i de pau i després com a assistent especial del president per a assumptes de l’Àfrica. Així doncs, Rice és experta en temes de pobresa, països en vies de desenvolupament i crisis globals. Jugà un paper molt important com a representant dels EUA durant la crisi de Ruanda el 1994. A més, també fou subsecretària d’Estat en assumptes africans del 1997 al 2001.
També ha adquirit coneixements sobre Al-Qaeda, ja que Rice era alta diplomàtica d’assumptes africans durant els atemptats terroristes a les ambaixades de Tanzània i Kènia el 1998.
Després de la seva tasca a l’administració Clinton treballà a Brookings Institution i també fou assessora de política internacional a la campanya presidencial de John Kerry al 2004.
Rice ha estat la principal assessora d’Obama en assumptes internacionals i ha format part del cercle que ha envoltat el president electe durant els últims dos anys. Rice ha demostrat lleialtat envers Obama i l’ha recolzat des del principi de la campanya tot i els seus vincles amb l’administració Clinton.
Rice seguirà els passos de la seva mentora, Madeleine Allbright, que fou ambaixadora davant les Nacions Unides durant l’administració Clinton, abans de convertir-se en secretària d’Estat. Fou Allbright, que és propera a la família de Rice, qui l’impulsà com a secretària d’Estat Adjunta de l’Àfrica, càrrec que assumí el 1997, quan només tenia 33 anys.
Com Obama, Rice ha criticat l’administració Bush pel seu unilateralisme. La proposta del president electe reflecteix l’èmfasi per treballar en el marc de l’ONU.
Segons The New York Times, l’elecció de Rice com a ambaixadora d’Estats Units davant de les Nacions Unides farà que sigui un dels rostres més visibles de l’administració d’Obama davant el món exterior, a part de Hillary Clinton. Així doncs, la nova ambaixadora de 44 anys es convertirà en la segona persona més jove en assumir el càrrec d’ambaixadora d’Estats Units a la ONU.

El triumvirat

Per reconstruir la imatge dels EUA a l’exterior Barack Obama ha triat tres persones influents. Ha optat una vegada més per l’experiència de la “vella guàrdia” de la política dels Estats Units en lloc d’apostar per cares noves. Els principals responsables de la política exterior i de la seguretat són tres veterans:

-Hillary Clinton, Secretària d’Estat: Senadora de Nova York. És advocada i fou la rival d’Obama dins del Partit Demòcrata. És l’aposta més audaç i arriscada. És una política professional que ha demostrat saber estar a l’alçada de les circumstàncies. Clinton és respectada dins del Pentàgon i està considerada moderada en matèria de Defensa. Ha estat membre del Comitè de Serveis Armats del Senat i ha establert bones relacions amb alts càrrecs militars.
-Robert Gates, Secretari de Defensa: Llicenciat en Història Europea i ex director de la CIA. Ha treballat habitualment pels republicans. Ha dirigit les tropes a l’Iraq des que va arribar al Pentàgon el novembre de 2006. L’elogien tant demòcrates com republicans, i el seu nomenament suposaria mantenir al capdavant del Pentàgon un Secretari de Defensa que coneix a la perfecció els problemes i amenaces, tant internes com externes. Igual que Barack Obama, vol enviar més tropes a l’Afganistan i tancar la presó de Guantánamo.
-James Jones, Conseller Nacional de Seguretat: general de quatre estrelles retirat. Habitualment ha treballat pels republicans i, a més, és amic íntim del senador John McCain. Fou el responsable de l’OTAN durant la guerra de Kosovo. També ha servit al Japó, al Pròxim Orient i a l’Iraq. El mateix Obama s’ha declarat un admirador seu. Aquest general retirat inicià la seva carrera militar al Vietnam, fet que el portà al capdavant de la Infanteria de Marina.
Aquests nomenaments confirmen la preferència del pròxim president per col·laboradors de gran formació i experiència sense tenir en compte en quin bàndol polític han actuat anteriorment.
Aquest “triumvirat” tindrà la missió de recuperar la credibilitat i el bon nom dels Estats Units davant del món. A més, l’experiència de Clinton, Gates i Jones hauria d’ajudar a Barack Obama a guanyar punts davant les Forces Armades.