Filtració a la xarxa

L’evolució d’una propaganda espontània a una propaganda planificada ha estat un procés molt complex. Després de la Segona Guerra Mundial es van recopilar els principis i les formes d’actuació de la primera propaganda, que van prendre la forma de nou lleis:
1. Llei de la simplicitat: exigir a l’auditori un esforç mínim, treballant amb enunciats primaris i símbols o imatges accessibles a tothom.
2. Llei de l’espoleta: atacar l’esperit per la part més dèbil i inesperada.
3. Llei de la simpatia: les opinions no es combaten amb altres opinions, sinó amb sentimentalisme i provocacions.
4. Llei de síntesi: la intuïció és més poderosa que la raó, i per això la síntesi més important que l’anàlisi.
5. Llei de la sorpresa: consciència de que la mentida més eficaç és una veritat a mitges.
6. Llei de la repetició: segons la consigna napoleònica, “només conec una regla de retòrica, la repetició”.
7. Lleis de saturació i desgast: corol·lari de les anteriors.
8. Llei de dosificació: la propaganda no és la suma del nombre de diaris i ràdios, sinó el resultat d’una presència i d’una imatge.
9. Llei d’unitat d’orquestració: la propaganda ha d’englobar totes aquestes lleis dins seu.
La propaganda ja era poderosa quan només existia la premsa i la ràdio. En aquesta darrera campanya electoral als Estats Units no s’ha renunciat als mítings o als anuncis televisius tradicionals, però s’ha apostat per la creativitat d’Internet. L’estratègia ha consistit en deixar interactuar a les xarxes socials a través del Facebook, el YouTube o el MySpace. Tot això té un risc, se’n pot perdre el control; però té un clar avantatge, l’impacte s’amplia. Gran impacte. Cost escàs. Volguessin o no, durant la campanya, els candidats eren a la xarxa, on la propaganda electoral ja s’hi ha filtrat. Per sempre.

Les altres votacions

A part de les eleccions a la presidència s’han realitzat 150 votacions més en diferents estats dels EUA. S’ha elegit a un terç dels 100 membres del Senat i 435 representants de la Cambra Baixa (Cambra de Representants), a més de les assemblees de molts estats, edils, jutges, caps de la policia i altres càrrecs locals. Per altra banda, també s’han votat una sèrie de propostes que, segons la regió, han estat molt diverses.

A Califòrnia es votava per prohibir el matrimoni homosexual. Mentre a Dakota del Sud i Colorado es votava sobre el dret d’avortar, a Washington es votava per legalitzar l’eutanàsia.
A Nebraska i Colorado els electors havien de decidir si es prohibeixen els programes públics que donin preferència als negres i a les minories. A Arizona es vota una proposta que consisteix en augmentar les multes a empreses que contractin immigrants indocumentats. A més, a Oregón els ciutadans decidiran si limiten el temps que els estudiants estrangers poden rebre formació en la seva llengua nativa.
Massachusetts i Califòrnia han decidit si es despenalitza l’ús de marihuana. El primer també ha de decidir si es legalitzen les carreres de gossos. Califòrnia es pronunciarà sobre una esmena a la constitució estatal que requereix un espai vital mínim pels animals de granja. Florida i Arizona també compten amb unes disposicions similars.
A part d’escollir els Grans Electors, els nord-americans també han decidit sobre qüestions que els afecten més directament, ja sigui a ells o als seus animals de granja.

La nit americana: crono peninsular

A les 00.00 els primers col·legis electorals dels estats d’Indiana, Kentucky i New Hampshire tanquen portes. S’inicien els primers recomptes de vots. Quan falten vint minuts per la una de la matinada es publiquen els primers resultats provisionals a Indiana, un estat que tradicionalment ha estat republicà. Obama guanya. A Kentucky, que vota als republicans des de fa dècades, es va imposant McCain.

Ja queden pocs minuts perquè tanquin els col·legis electorals d’una altra tanda d’estats, entre els quals hi ha Virginia i Florida. Els vots d’Obama a Kentucky comencen a pujar, tot i que McCain queda en primer lloc. Pocs minuts abans de la 01.00 McCain s’imposa a Kentucky (8 vots electorals) amb un marge escàs. A New Hampshire, amb 4 vots electorals, s’imposa Obama. Minuts després tanquen els col·legis de Virginia, Georgia, Carolina del Sud, Vermont i Florida. El demòcrata guanya a Vermont (3 vots). En aquest moment de la nit seria decisiu que guanyés també a Indiana i Georgia. Mitja hora després de la una de la matinada comença el recompte de vots a Florida. Amb 27 vots electorals, aquest estat és un dels més disputats pels candidats. El senador republicà aconsegueix els cinc vots electorals de Virginia Occidental. Un quart d’hora després tothom està pendent d’Ohio, on els col·legis estan a punt de tancar. Minuts després, amb un percentatge escrutat molt baix, es coneix una nova victòria de McCain a Carolina del Sud (8 vots). Els sondeigs ja donaven la victòria al republicà en aquest estat abans de la votació. A les dues de la matinada les urnes d’Illinois, Nova Jersey i Maine es retiren. Els sondeigs donen els vots de Pensilvània (21) al senador demòcrata. Aquest estat és un dels territoris clau en els comicis presidencials. Després que el segon gran bloc d’Estats tanqués els seus col·legis electorals, nou d’aquests donen la victòria a Obama. Aquests estats són Maine, Connecticut, Nova Jersey, Delaware, Massachusetts, el Districte de Columbia, Maryland, Illinois i Pensilvània. Tennessee, Oklahoma, Arkansas i Alabama es decanten per McCain. A les 02.36 McCain compta amb 34 vots electorals i Obama amb 98. Un quart d’hora abans de les tres, el senador republicà s’emporta els 15 vots que hi havia en joc a Georgia.
Amb la meitat dels col·legis electorals tancats, la matinera victòria d’Obama a Pensilvània fa que McCain hagi de guanyar necessàriament a tots els estats decisius que queden: Ohio, Florida, Virginia, Carolina del Nord i Indiana. A les tres de la matinada arriba una nova tanda de victòries demòcrates a Michigan, Wisconsin, Minnesota, Rhode Island, Nova York (31 vots) i Nou Mèxic. El senador d’Arizona però, guanya en un estat que aporta 34 vots, Texas, i a Wyoming (3 vots electorals). Mitja hora després, Obama guanya a Ohio, que compta amb 20 vots i estava considerat un dels estats indecisos. Amb aquesta victòria el senador d’Illinois ja compta amb 200 vots dels 270 necessaris per guanyar.
A les 04.00 les urnes estan a punt de tancar a Iowa, Montana i Utah. A Iowa el senador demòcrata ha estat el més votat. McCain aconsegueix la victòria a Utah i Kansas. En aquests moments McCain compta amb 129 vots electorals que corresponen a tretze estats. Una hora després es retiren les urnes a Califòrnia (55 vots), Hawaii (4), Oregon (7) i Whashington (11). Comença també l’escrutini a Idaho.
A les 04.45 el senador demòcrata obté l’estat de Virginia que compta amb 13 vots. La nit comença a ser molt fosca pel senador McCain. A les cinc de la matinada Barack Obama fa història al superar els 270 vots electorals després d’aconseguir la victòria a Califòrnia, Oregon i Washington. A la ciutat de Chicago, seu de la festa demòcrata, la gent comença les celebracions. Mitja hora després els republicà McCain compareix a Phoenix (Arizona) per reconèixer la seva derrota.
Una hora després de confirmar-se la victòria de Barack Obama, aquest compareix a Chicago davant de milers de seguidors. “Yes, we can”.